Manifest 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora

Enguany, al Camp, la manifestació del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, se celebrarà unitàriament a Tarragona. D'aquesta manera queda organitzada per la coordinadora del 8 de Març, formada per diferents col·lectius, organitzacions, sindicats, etc... els quals, dia a dia, són presents als pobles o ciutats, intentant canviar aquest sistema capitalista i patriarcal en què estem sotmeses a viure, i que els qui tenen el poder volen conservar a qualsevol preu. Esperem que totes i tots sortiu al carrer per a combatre aquesta opressió!




- MANIFEST 8 DE MARÇ PER LA COORDINADORA DEL 8 DE MARÇ AL CAMP: DONES, LES CRISIS ENS FAN MÉS PRECÀRIES!


Aquest any, ens hem reunit un cop més per commemorar el 8 de Març, Dia internacional de la Dona Treballadora. I en un dia de lluita com avui no podem evitar parlar de la crisi econòmica i de les inqüestionables conseqüències que està tenint sobre les treballadores i els treballadors.

És evident que una crisi, que afecta tots els sectors, causarà majors danys a les persones pitjors situades. És per això que les dones, com a col·lectiu socialment discriminat ens veiem afectades de manera especial, ja que cal recordar que el 90% de les famílies monoparentals està compost per dones soles amb un/a o més fills/es al seu càrrec. Així, quan parlem del gran gruix de famílies on cap membre treballa, podem veure famílies monoparentals encapçalades per dones, que estan vivint una situació de penúries. Així mateix, les dones continuem essent subjectes de contractes precaris i condicions laborals lamentables.

Per altra banda, cal recordar que el sector de serveis domèstics i cura de membres dependents de la família és un dels que concentra un índex més alt de precarietat i el qual forma part de l'economia submergida; és a dir, no es mostra a les estadístiques laborals. A més, cal tenir en compte que el treball domèstic no remunerat que se'ns imposa com a càrrega familiar implícita en les obligacions femenines, fa que siguem objectes de les retallades en serveis estatals i que haguem de suportar les dificultats domèstiques que sovint creen situacions de dependència econòmica. Són aquestes les situacions que ens impedeixen escapar dels casos de violència de gènere domèstica, els quals poden venir provocats per l'augment de l'atur masculí, ja que a ells també els han fet creure que la identitat masculina es basa en el paper dels homes com a caps de família i principals impulsors de l'economia familiar. D'aquesta manera, això entre altres coses, fa que també als nostres companys es vegin afectats pel patriarcat, aquest sistema sexe-gènere de dominació masculina en el que vivim.
Actualment, veiem com en aquest panorama s'hi suma la polèmica de l'avortament, qüestionant el dret de les dones a decidir lliurament en base a unes possibilitats materials per a totes, i no només per les adinerades que es poguen pagar clíniques privades. En aquest àmbit, hem vist com a partir de lleis que es volen mostrar reguladores de l'avortament, si amaga un aparell que ens limita la llibertat sobre el nostre propi cos, decidint sobre quelcom que ens incumbeix a nosaltres mateixes.
D'altra banda, també ens trobem amb la polèmica de la prostitució. Veiem com assistim a una política hipòcrita de rebuig a les dones que exerceixen el treball sexual: els polítics se'n desentenen i obvien el tràfic ocult de dones, prohibint exercir la prostitució en llocs públics i perpetuant aquest tràfic de dones, no regularitzan el treball sexual ni fent-se càrrec d'aquesta realitat.
Aquestes qüestions com l'avortament, prostitució o la violència de gènere física són les més fàcils de detectar per a tothom i de transmetre a través dels mitjans de comunicació. No obstant,però, existeixen efectes del patriarcat més normalitzats en el nostre dia a dia i menys perceptibles; com per exemple la pressió estètica a que les dones ens veiem sotmeses. Se'ns aduca per assolir el ideal de bellesa que ha d'agradar als homes, fent-nos creure que el més important és el nostre aspecte exterior i, tot sovint, limitant el nostre valor com a persones tant sols a l'aspecte físic. Se'ns ensenya des de ben petites a ser dolces, servicials i comprensives, el que en molts casos ens porta a ser insegures i dependents amb el nostre entorn i, en conseqüència, amb les nostres relacions de parella. Cal que, per a construïr unes relacions lliures en que poguem gaudir d'un intercanvi afectuós recíproc i una sexualitat sana, aprenguem a desfer-nos dels estereotips que marquen la pauta del nosatre dia a dia, així com dels rols de gènere que condicionen el comportament tant de les dones com dels homes.
D'aquesta manera és com comprenem que el patriarcat és un sistema que afecta no només avui, dia 8 de Març, sinó que condiciona tots els aspectes de la nostra vida i cal que per abandonar aquesta opressió, lluitem per desfer-nos no només de les qüestions més visibles sinó també de les que conformen la base d'aquest sistema i que, en molts casos, no són reconegudes com a pròpies del patriarcat. Cal, doncs, que reivindiquem els nostre drets no només avui, sinó a cada moment i els 365 dies de l'any.

Per tot això, concluïm que:

-Demanem que es reparteixi el temps del treball i la riquesa.
-Demanem que l'avortament sigui lliure i gratuït.
-Demanem que no s'assignin tasques en funció del gènere.
-Demanem una regularització de la prostitució