dilluns, 21 de desembre del 2009

25 de Novembre: Dia en contra la violència de gènere



Va ser el 25 de Novembre del 1981 quan es va declarar el dia Internacional contra la violència de gènere, a la Trobada Feminista Llatino-americana i del Carib.
La data va ser escollida amb commemoració del brutal assasinat el 1960 de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques revolucionàries de la República Dominicana les quals van jugar un paper molt important en la lluita contra el règim de Trujillo. En ésser considerades un perill per la dictadura, se les va torturar i posteriorment assessinades i llençades per un precipici el 25 de Novembre del 1960, per això, en memòria seva i també de totes les dones que pateixen violència de gènere, aprofitem aquest dia per reivindicar, una vegada més, la lluita per assolir la plena igualtat i els drets que ens pertoquen.
Fa molts anys que les dones patim violència, no només a càrrec del sexe oposat sinó també per tota la conjuntura global capitalista, per tota la parafernàlia d'anuncis on la dona és vista com un simple objecte envers el sexe masculí i provocant en la dona uns prototips a ser i a tenir., també dintre de l'àmbit laboral on encara avui dia segons quines feines estan vistes com feines de dones o feines d'homes, on amb aquestes últimes avui dia molts homes creuen que les dones som incapaces de realitzar correctament.
No negarem però, que comparant desde fa uns anys anteriors s'han produït notoris canvis però encara continuen sent insuficients.
Les dones continuem sent inferioritzades i continuem patint actes discriminatoris, violència tant física com psíquica, estem sotmeses a un sistema on la dona només serveix com a producte, com a un objecte, com a un servei. Tant sols pel simple fet d'haver nascut dona, ja estem encasellades dins unes pautes, dintre dels cànons de bellesa que intenten imposar.
Encara continuen sent moltes , les famílies les quals l'única aportació econòmica que es rep és per part de l'home, mentre que la dona es sotmet a les tasques de la casa sent així sotmesa a les dinàmiques de submissió, que implica el concepte actual de parella i família.
Tot i així, sembla que es tenen més en compte aquestes agressions, com ara que condemnen als agressors a penes, fan campanyes contra la violència de gènere, consciencient a la gent... però si és així, perquè continuem sortint al carrer cada 25 de Novembre? Perquè les agressions tan físiques com psíquiques van en alça cada any que passa? Perquè quan vas a una botiga tant sols hi han talles úniques?...fet que incita a les noies desde ben petites a caure amb trastorns digestius per voler tenir el que la societat consideraria com el cos ideal. Perquè deixem que les nostres respectives relacions exerceixin un poder de control sobre nosaltres?
La justícia penal ha servit perque hi hagi un descens de les dones que maten als seus agressors en defensa pròpia però no dels ''individus'' que maten a la seva parella, per la qual cosa la llei afavoreix més als agressors que a les supervivents.
El patriarca és violència, és violència que no t'acceptin perque no ets heterosexual, és violència la masculinitat que a la que volen arribar alguns homes, és violència no poder demostrar emocions i sentiments si ets home, és violència que les dones no tinguem el ple dret en poder decidir tenir el o la filla que nosaltres esperem, és violència que encara estiguem discriminades en alguns sectors laborals per el simple fet de la força física, és violència totes les violacions físiques.

A Reus, l'Hora Violeta, en commemoració a aquesta data es va realitzar una exposició sobre violència de gènere a la plaça Prim, on cada persona podia dir la seva en una llibreta i s'intercanviaren opinions, amb la idea de fer arribar a la ciutadania la consciència de lluitar per arribar a assolir un món més digne i igualitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada