Ahir al vespre, amb una manifestació, vam arrencar els diferents
actes programats per les properes setmanes a Reus, en contra del
projecte de llei del govern espanyol per derogar el dret a l’avortament.
Cent cinquanta persones van participar en una manifestació, que va
arrencar des de les portes de l’Ajuntament i va acabar davant la seu del
PP a la Raval de Santa Anna.
Amb una pancarta “Els meus ovaris, la meva decisió!”, es va iniciar la manifestació a les
portes de l’Ajuntament, on es va llegir un manifest on es criticava el
retrocés en els drets socials que representa el projecte de llei que
vol aprovar el govern espanyol. En acabar, la marxa es va dirigir cap el carrer de les Galanes per adreçar-se cap a la seu del PP. Durant el
recorregut, 150 persones van seguir les consignes
“avortament lliure i gratuït” o “avortem la contrareforma”.
En arribar a la seu del partit que ostenta el govern de l’Estat
espanyol es va penjar la pancarta que encapçalava la marxa a la valla
dels baixos de l’edifici. Les participants a l’acte han fet un
semicercle i es va llegir un altre
manifest, en el qual es contextualitzava el projecte de llei del govern
espanyol, en la conjuntura actual de crisi social i econòmica en el
capitalisme.
La marxa d’ahir donava el tret de sortida a un seguit d’actes que es
duran a terme les properes setmanes a la ciutat, i que culminaran el
proper 14 de febrer en una manifestació que es realitzarà pels carrers
de Barcelona, convocada per col·lectius i organitzacions feministes
d’arreu del país.
Manifest:
La retrògrada cúpula del PP continua amb la línia de retallades de
llibertats individuals i col·lectives. Una nova mostra del seu constant
atac és la proposta de llei que atempta, un cop més, contra els drets de
les dones.
Aquesta nova llei ens prohibeix la possibilitat d’avortar en cas de malformació del fetus o en cas de violació, ens desposseeix del dret a decidir sobre el propi cos i coharta encara més la decisió de les menors. Ens suprimeix el dret d’acollir-nos al supòsit d’avortament per danys físics i psicològics de la dona, que fins ara ha suposat el 97% dels casos, no oblidant-nos però que aquesta pràctica ha estat emmarcada majoritàriament des d’una cobertura sanitària privada, abusiva i feta a mida, sense garantir-ne doncs l’accés universal a totes aquelles dones que decidien avortar.
Una de les conseqüències d’aquesta reforma serà la possibilitat de què la població amb un poder adquisitiu elevat pugui continuar avortant en altres estats com passava dècades anteriors, mentre que la resta haurem d’utilitzar mètodes clandestins que atemptaran directament contra la nostra vida. A llarg termini, suposarà un canvi en la vida de les moltes dones tan a nivell social i econòmic, com a nivell personal.
L’aprovació d’aquesta llei ens condemna, a ser dones dependents d’uns sistema que no respon a les nostres necessitats que ens criminalitza per la gestió de la nostra pròpia sexualitat i maternitat i ens redueix la capacitat de decisió incapacitant-nos a l’hora de prendre decisions en tot el procés judicial. Aquest complex recorregut de tràmits administratius, mèdics i judicials són un seguit de processos encoberts i tutoritzats per tal d’evitar que avortem. No som madures per decidir, però si per tenir fills?
Aquesta llei ens obliga a ser mares, però no només això, sinó que ens imposa un model ideològic únic, una planificació familiar conservadora i un adoctrinament de la dona en la funció reproductiva dins de la nostra societat.
Aquesta llei reforça el model de família tradicional, la moralitat cristiana on les dones som un instrument reproductiu, i reafirma el patriarcat i el capitalisme com a conducta social exclusivament establerta, retrocedint a l’època de la dictadura franquista.
La institució eclesiàstica no hauria de tenir el poder de regular lleis, i menys sobre el dret a decidir de les dones. Aquest òrgan jeràrquic, masclista, retrògrad i pedòfil abusa de la seva posició privilegiada per controlar la moralitat sexual i reproductiva de les dones.
Exigim un avortament lliure i gratuït, i el control total de la nostra sexualitat i reproducció.
Exigim la despenalització de la comunitat mèdica i de les dones, i denunciem l’objecció de consciència a la que es pot acollir el personal sanitari.
Exigim poder avortar en qualsevol moment de la nostra vida, considerant-nos subjectes capaces de decidir sobre la nostra vida i el nostre cos.
I finalment volem deixar palès que malgrat aquesta agressió directa no podran parar o malmetre els importants llaços de solidaritat que les dones continuem creant davant d’aquestes i altres agressions, demostrant un cop més, la nostra capacitat d’unir-nos i donar respostes col·lectives a la vulneració dels nostres drets.
Davant l’ofensiva catòlica i feixista, DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA!
Col•laboradors:
Arran, CGT, CUP, Ateneu Llibertari, H2O, Dones en acció i gent a títol individual.
Aquesta nova llei ens prohibeix la possibilitat d’avortar en cas de malformació del fetus o en cas de violació, ens desposseeix del dret a decidir sobre el propi cos i coharta encara més la decisió de les menors. Ens suprimeix el dret d’acollir-nos al supòsit d’avortament per danys físics i psicològics de la dona, que fins ara ha suposat el 97% dels casos, no oblidant-nos però que aquesta pràctica ha estat emmarcada majoritàriament des d’una cobertura sanitària privada, abusiva i feta a mida, sense garantir-ne doncs l’accés universal a totes aquelles dones que decidien avortar.
Una de les conseqüències d’aquesta reforma serà la possibilitat de què la població amb un poder adquisitiu elevat pugui continuar avortant en altres estats com passava dècades anteriors, mentre que la resta haurem d’utilitzar mètodes clandestins que atemptaran directament contra la nostra vida. A llarg termini, suposarà un canvi en la vida de les moltes dones tan a nivell social i econòmic, com a nivell personal.
L’aprovació d’aquesta llei ens condemna, a ser dones dependents d’uns sistema que no respon a les nostres necessitats que ens criminalitza per la gestió de la nostra pròpia sexualitat i maternitat i ens redueix la capacitat de decisió incapacitant-nos a l’hora de prendre decisions en tot el procés judicial. Aquest complex recorregut de tràmits administratius, mèdics i judicials són un seguit de processos encoberts i tutoritzats per tal d’evitar que avortem. No som madures per decidir, però si per tenir fills?
Aquesta llei ens obliga a ser mares, però no només això, sinó que ens imposa un model ideològic únic, una planificació familiar conservadora i un adoctrinament de la dona en la funció reproductiva dins de la nostra societat.
Aquesta llei reforça el model de família tradicional, la moralitat cristiana on les dones som un instrument reproductiu, i reafirma el patriarcat i el capitalisme com a conducta social exclusivament establerta, retrocedint a l’època de la dictadura franquista.
La institució eclesiàstica no hauria de tenir el poder de regular lleis, i menys sobre el dret a decidir de les dones. Aquest òrgan jeràrquic, masclista, retrògrad i pedòfil abusa de la seva posició privilegiada per controlar la moralitat sexual i reproductiva de les dones.
Exigim un avortament lliure i gratuït, i el control total de la nostra sexualitat i reproducció.
Exigim la despenalització de la comunitat mèdica i de les dones, i denunciem l’objecció de consciència a la que es pot acollir el personal sanitari.
Exigim poder avortar en qualsevol moment de la nostra vida, considerant-nos subjectes capaces de decidir sobre la nostra vida i el nostre cos.
I finalment volem deixar palès que malgrat aquesta agressió directa no podran parar o malmetre els importants llaços de solidaritat que les dones continuem creant davant d’aquestes i altres agressions, demostrant un cop més, la nostra capacitat d’unir-nos i donar respostes col·lectives a la vulneració dels nostres drets.
Davant l’ofensiva catòlica i feixista, DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA!
Col•laboradors:
Arran, CGT, CUP, Ateneu Llibertari, H2O, Dones en acció i gent a títol individual.
